Viu Nou Barris

Viu Nou Barris

Qui s'apunta a un vermut?

4 de juny de 2018

Una de les activitats gastronòmiques per excel·lència a Barcelona és “fer el vermut”, o el que és el mateix, trobar-se amb amics i familiars per anar obrint boca en reunions, totalment informals, en què tapes i conversa comparteixen tot el protagonisme.

Al llarg dels anys, aquest costum ha esdevingut una tradició que ha passat per moments més bons que altres i que ara, d'un temps ençà, ha ressorgit amb força i munions d'adeptes que, sobretot els diumenges, envaeixen les terrasses dels bars i restaurants i, les barres i taules de les antigues i modernes bodegues de la ciutat.

Aquest vell ritual, segons recullen algunes cròniques, té el seu origen a finals del segle XIX, concretament en el temps abans de dinar que consumien els homes esperant a que les dones sortissin de la missa del diumenge. Per alleugerir l'espera, ell es reunien i acompanyaven la conversa amb un got de vermut, la beguda de moda recent arribada d'Itàlia de mà d'Augustus Perucchi, el primer elaborador de vermut de la ciutat, segons documents de la Cambra de Comerç de Barcelona.

La història de la beguda, però, es remunta molt més enrere, concretament al segle V a.C, quan Hipócrates va popularitzar la seva solució per afavorir la gana: una mescla de vi amb absenta –donzell-, sucre i altres herbes i flors. Al 1786, l'italià Benedetto Carpano va reformular aquesta proposta, afegint més d'una trentena d'herbes i especies a la beguda. El resultat va ser considerat el primer vermut modern.

Actualment, cada fabricant té la seva recepta particular. El seu sabor final, aroma i color depèn directament de la qualitat, quantitat i varietat de vi, flors, especies i fruites que s'afegeixen a la maceració (la mitja és de 50 a 80 ingredients botànics diferents per recepta). Això fa que l'oferta de vermuts al mercat sigui molt gran.

Com a guia per triar el que més encaixi amb el nostre paladar, cal saber, per exemple, que els vermuts vermells (o negres) del nostre país són normalment dolços, menys amargs que els italians i que en el seu sabor s'accentuen les notes a herbes aromàtiques; el vermut blanc, per la seva part, és molt més dolç i no perquè se li afegeixin més sucre, sinó perquè durant la seva elaboració s'utilitzen menys ingredients amargs. El vermut sec és menys dolç i més amarg que el vermell i s'utilitza, bàsicament, en cocteleria, mentre que el vermut rosat esdevé la proposat més suau, sense notes amargues i amb un domini destacat dels sabors fruitals i florals.

De la qualitat de la preparació triada dependrà bona part de l'èxit del vermut que, a més, com a esdeveniment gastronòmic-social, cal que incorpori elements del tot imprescindibles, com la bona companyia, el bullici,... les olives, les escopinyes, les anxoves, els seitons, les croquetes i les patates xips.

Si us engresca l'idea d'anar a “fer el vermut”, res millor que aprofitar l'amplíssima oferta de possibilitats que ens ofereix l'hostaleria de Viu Nou Barris i que trobareu detallada al mapa. I si sou dels que no teniu prou amb el vermut de cap de setmana, recordeu que cada dijous, de 19 a 22h, una quarantena d'establiments del Districte participen a la Ruta de Tapes Pinxu-Panxo, altra immillorable ocasió per descobrir la petita gran cuina que ofereixen els bars i restaurants del nostre territori.

Que vagi de gust!

Carregant...
x
X