Viu Nou Barris

Viu Nou Barris

La Coca de Sant Joan

La Coca de Sant Joan

19 de juny de 2017

La coca de Sant Joan és una de les tradicions gastronòmiques més arrelades a casa nostra. Ni la revetlla de Sant Joan i tampoc la de Sant Pere s'entenen sense un bon tall de coca i una copa de cava, o un gotet de vi dolç o ranci com es feia anys ençà. Segons dades del Gremi de Pastissers de Barcelona, a tot el territori català, per Sant Joan, es consumeixen més d'1.630.000 coques artesanes, 920.000 a l'àrea de Barcelona, entre elles, moltes elaborades als forns i pastisseries de Nou Barris.

La coca de Sant Joan deriva d’un tortell que es menjava antigament, dolç, de forma rodona, i que diuen, prenia la forma del sol com a mostra de culte a l'astre rei. I és que el 23 de juny, és la nit de la celebració dels solstici d'estiu, de l'arribada del bon temps, la calor, i el regnat del sol.

Com passa amb altres receptes populars, l'origen de la coca no és gens sofisticat, tot el contrari...Segons diverses fonts, la recepta es va desenvolupar molt probablement durant l'imperi Carolingi - S.VIII-IX- com a recurs per a aprofitar la massa de pa que, malgrat el llevat, no havia crescut prou. Aquesta massa la cuinaven plana i li afegien sucre pel damunt.

La coca de Sant Joan seria una variant d'aquesta recepta, caracteritzada, en aquest cas, per l'ús de diferents farcits, i fruites confitades com ara, el meló, la taronja o les cireres que abans i encara avui, molts barcelonins aprofiten per comprar durant la tradicional fira de Sant Ponç, l'11 de maig, al carrer Hospital, però també a Nou Barris, concretament al Centre Cívic Torre Llobeta, on des de fa uns anys s'organitza una fira de Sant Ponç amb un mercat i activitats al voltant de les herbes remeieres.

Les receptes més tradicionals de la coca de Sant Joan són les de brioix amb fruites confitades i pinyons, i la de llardons amb full, seguides de la coca de pinyons farcida de crema. Algunes coques, abans de la fruita porten una capa fina de massapà rebaixat amb una mica de clara d'ou i d'altres incorporen una capa de crema pastissera.

Segons el Corpus de la Cuina Catalana de l'Institut Català de la Cuina, és, també, admès, afegir espècies ben triturades a la massa, tals com comí, canyella, anís estrellat, .... el que fa que el receptari de coques de Sant Joan sigui tan ampli i variat com un pugui imaginar.

Curiositats sobre la Coca de Sant Joan

  • La paraula coca ve de cóc – coca o pastís-, mot d'arrel germànica introduït a casa nostra en època de Carlemany i origen, també, del nom anglès cake (pastís); el koek o kok holandès, o el kuchen alemany.
  • Els entesos diuen que la coca de Sant Joan ha de ser el doble de llarga que d'ample.
  • La pasta de la coca pot ser de farina i aigua- com de pa-, de brioix, de pasta de full, de bescuit o fins i tot, de pa de pessic.
  • Un dels ingredients que encareix més la coca són els pinyons. La diferència entre una coca ornada amb pinyons de Castella, els més cars, i una altra elaborada amb pinyons de la Xina, volta els 18 euros el quilo.
  • Els experts atribueixen el costum de menjar-se la coca de Sant Joan en comú com una reminiscència d'una consagració ritual, derivada de les cerimònies solsticials.
  • De coques se'n fan des de l´Edat Mitjana, però segurament la primera recepta publicada de la Coca de Sant Joan la devem al cuiner Ignasi Domènech, al 1924.

Ara bé, el que fa realment diferents a unes coques de les altres és la seva qualitat. Les més bones?... les coques artesanes de pastisseria, fetes al dia, sense colorants ni conservants, i de les que trobareu bona mostra a:

Carregant...
x
X