Viu Nou Barris

Viu Nou Barris

El Carnestoltes d'EducArts arriba a la Zona Nord

20 de febrer de 2020

Entre la plaça Verda i la plaça Roja, les escoles de la Zona Nord – integrada pels barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona – celebren totes juntes el Carnestoltes 2020. Fa fred i fa sol, i el verd i marró de la muntanya de Collserola llueix avui més radiant. “Això és perquè Carnestoltes porta sempre alegria”, diu la Daniela, de l’escola Alfonsa Cavín. Ella i les seves amigues la Mayka, la Sara, l’Iría i la Laia, de 4t de Primària fan pinya i ballen una rumba que sona pels altaveus. Amb elles, ballen un riu de nenes i nens petits i grans, professores, monitors, mares, pares, talleristes i veïnes. És un matí esbojarrat i, alhora, aquest Carnestoltes és una trobada planificada i pensada amb el cap i amb el cor. La majoria de nenes i nens que participen de la música, els balls i les activitats lúdiques d’aquest matí formen part de l’entramat d’Educarts, un programa de Pla de Barris present a totes les escoles de la Zona Nord que es val de les arts escèniques i la pràctica artística per ajudar a desenvolupar l’expressió personal, estètica, emocional i social de cada nena i nen del barri. D’aquesta manera, la música, la dansa, el teatre es transformen, a les aules i en horari lectiu, en eines socioeducatives que acompanyen el procés de creixement emocional, d’assoliment de competències lingüístiques i de gestió de conflictes.

A la plaça Verda, el Vicent Peñarroja parla i fa broma amb els alumnes de l’Escola Ciutat Comtal, de la qual és director. Han decidit que volen donar visibilitat a la diversitat funcional, i les seves disfresses això ho demostren: els petits d’Infantil van de Nemo – el celebèrrim peix pallasso al qual li falta un tros d’aleta -, els de 1r i 2n de Primària van disfressats de Capità Garfio – al qual li faltava una mà -, els de 3r i 4t van tots disfressats d’Stevie Wonder, i els de 5è i 6è, de Frida Kahlo. El Vicent explica que un projecte com el d’EducARTS “és importantíssim, perquè hi ha moltes nenes i nens que no poden aprendre música, o altres tipus d’arts d’una altra manera, i això representa una oportunitat. Molts d’ells tenen un talent enorme, i aquests tallers donen una formació clau”. El Vicent ho veu cada dia a les aules: “hi ha alumnes que els hi costa enganxar-se al currículum ordinari de llengua o matemàtiques, però en canvi responen molt bé fent dansa urbana o tocant la trompeta. Les activitats artístiques ajuden que es coneguin millor ells mateixos, els ajuda a formar la seva personalitat i alhora, ajuda a millorar els resultats de les temàtiques ordinàries”.

El programa EducArts, que ja porta tres cursos escolars filant aquesta xarxa pedagògica entre més de 1.000 nenes i nens, també treballa pel coneixement entre les escoles i entre els diferents barris de la Zona Nord. En aquest tercer Carnestoltes conjunt tots es troben, i això suposa un pas més quan es tracta d’assolir valors com el respecte, la cooperació, la voluntat individual i grupal. “Entre tots podem millorar, aquesta és la idea. Aquestes nenes i nens, com tothom, tenen dret als seus somnis”, conclou Peñarroja.

A dos metros del Vicent, la Nana Tsaava, mare de l’Otari i el Lazare, participa en una paradeta on s’ofereix al veïnat melindros i una xocolata absolutament fabulosa. La Nana no ha escoltat les reflexions del director de l’Escola Ciutat Comtal, però queda clar que les comparteix al 100%. La Nana, doncs, també forma part d’aquesta xarxa invisible que té cura i ajuda a créixer a les criatures del barri. És professora de piano i afirma que la música ajuda a ampliar la mirada. “Per començar, sempre és interessant donar a conèixer la biografia dels compositors més importants, que van treballar de valent per aconseguir els resultats que volen. Aquesta és una lliçó de fa segles que encara funciona”, diu. I segueix: “amb la música, tu et sents millor amb tu mateix, la família i amics et diuen coses carinyoses i els avis t’abracen”. La mirada de la Nana brilla. Mira als seus nens, un disfressat de Peter Pan i l’altre de serp, i segueix donant gots de xocolata al veïnat. ¿I quina és la teva música preferida? Li preguntem. “La de Chopin”, contesta sense dubtar. “Va haver de deixar casa seva a prop de Varsòvia i convertir-se en un estranger a París, i la seva música està impregnada de nostàlgia. Com la que jo sento quan penso en Tbilisi, la meva ciutat, a Geòrgia, d’on vaig haver de marxar”, diu.

L’esforç, els dubtes, la complexitat de tot plegat i l’alegria de quan les coses van bé també es troben en les paraules de l’Àngel, una nena de 4t de Primària de l’Escola Elisenda de Montcada. Està aprenent a tocar el trombó. “Pesa una mica i és gran. Costa trobar la posició d’algunes notes i posar bé els dits, però m’agrada. I quan em surt bé, em poso molt contenta. Ara amb la meva banda de música estem estudiant la cançó de la Patrulla Canina, i al juny, per la festa de final de curs, tocarem al Centre Cívic Zona Nord davant de tothom”, diu. L’Àngel riu tímidament i contempla la plaça, plena de prínceps, superheroïnes, vaqueres, vampires, lladres i nenes-policia.

A la plaça Verda, les monitores i talleristes d’EducArts animen i suen per mantenir l’ordre de l’agenda d’activitats en aquest mar de disfresses. Per fi arranca la Rúa. Tothom fa fotos, i moltes mares segueixen la ruta de principi al final. Pel camí, una de les bandes infantils de vent toca Everybody dance now, de C+C Music Factory. S’acaba la Rúa. L’Esperança Palacios, una de les talleristes, sembla cansada i feliç. Per fi descansa una mica. “Del que es tracta és de transformar, de donar oportunitats a les nenes i els nens. La neurociència ja diu que la part artística de cadascú de nosaltres és fonamental, i l’hem de desenvolupar”, diu. “El sistema educatiu tradicional ha d’entendre això: si no dóna opció a diferents camins d’aprenentatge, si no aconsegueix connexió amb els alumnes, és obsolet. Les arts escèniques són enriquidores per tothom, sobretot per les nenes i els nens. I això s’ha de potenciar: s’ho mereixen”, conclou.

Ajuntament de Barcelona

Carregant...
x
X